Un espai per al silenci

“El projecte respon a la voluntat d’integrar-nos en el cementiri sense distorsionar la gran poètica que emana d’ell.

Ens hem situat a la part inferior del turó que cobreix la capella i els serveis, de tal manera que des del cementiri no es percep la nova edificació però, en canvi, des d’ella sí que copsem l’atmosfera i la bellesa del cementiri.

La idea principal del projecte ha estat atendre amb delicadesa la situació que implica el programa. El nostre posicionament ha estat relacionar-nos amb la natura generant un diàleg entre els visitants i el paisatge llunyà que s’entreveu des dels finestrals de l’edifici.

També respon a aquesta voluntat la ubicació una mica un elevada del crematori, situat just per sobre d’un conjunt de plantes aromàtiques. Pretenem donar la sensació d’estar en un pla diferent a aquell a on transcorre la quotidianitat i que ens relaciona amb la vida.

Tot i que es podria considerar un edifici de caràcter merament tècnic, hem volgut dotar-lo de tota la poètica que l’estat d’ànim d’aquells que acudeixen a aquest espai requereix.

S’han utilitzat materials que relacionen l’edifici amb el cementiri. Per una banda el formigó, material predominant en el cementiri, confereix al crematori un caràcter més escultòric i, en canvi, el tancament ceràmic li dóna una dimensió menys monolítica i més acollidora.“

Carme Pinós i Desplat és una arquitecta i professora universitària catalana. Després d’assolir el reconeixement internacional amb Enric Miralles amb projectes com el Cementiri d’Igualada (1991) va fundar el seu propi estudi amb el que ha dut a terme obres com ara la nova Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa o les torres d’oficines Cube I i II a Guadalajara (Mèxic) i que l’han fet mereixedora de premis com ara el Richard J. Neutra Medal (2016), el Berkeley-Rupp Prize (2016), la Creu de Sant Jordi (2015), el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat de Catalunya (2008) o el Premi d’Arquitectura Espanyola del CSCAE (1995) entre d’altres.